Cajasol aconsegueix un còmode triomf al Nou Congost i manté les seves opcions d'entrar al Playoff després de superar amb relativa comoditat al Assignia Manresa, que haurà de seguir lluitant per la permanència (58-66).
Els andalusos van dominar la situació des del principi davant d'un Assignia Manresa que amb prou feines va oposar resistència. Va sortir el quadre català a baixes revolucions i els de Joan Plaza no van tenir problemes per prendre la davantera (0-7, min. 2). En quatre minuts, el Cajasol ja s'havia escapat en el marcador (3-14) i va ser llavors quan Jaume Ponsarnau va decidir recompondre el seu equip.
Una cistella i un triple de Milan Majstorovic va acostar al Assignia Manresa (8-14, min. 8), però els de Joan Plaza, amb una bona defensa i una correcta selecció de tir, van mantenir el control de la situació al final del primer quart (1912-1919).
Tres triples consecutius (Urtasun per partida doble i Louis Bullock) castigar encara més al Assignia Manresa, que es quedava 17 punts a sota en el marcador, de manera que Ponsarnau va tornar a demanar temps mort però ja no hi va haver reacció. El Cajasol continuar traient profit de les faltes i els errors dels catalans. Sense més història, els andalusos van anar ampliant el seu avantatge fins al 24-41 del descans.
La màxima diferència del Cajasol va arribar fins als vint punts (30-50, m.25) i el Assignia Manresa, amb un bon Montañez, va rebaixar mínimament la diferència (37-55, m.30).
En el quart final, Uros Slokar, desaparegut fins aleshores, va despertar. A sis minuts per al final, els catalans es van situar a vuit punts (52-60), després d'un parcial 15-5. El Assignia Manresa encara es va acostar una mica més, a sis punts després d'una cistella de Montañez, però una falta antiesportiva de Uros Slokar va posar fi a la reacció manresa, que va acabar perdent per 58-66.
Una cistella i un triple de Milan Majstorovic va acostar al Assignia Manresa (8-14, min. 8), però els de Joan Plaza, amb una bona defensa i una correcta selecció de tir, van mantenir el control de la situació al final del primer quart (1912-1919).
Tres triples consecutius (Urtasun per partida doble i Louis Bullock) castigar encara més al Assignia Manresa, que es quedava 17 punts a sota en el marcador, de manera que Ponsarnau va tornar a demanar temps mort però ja no hi va haver reacció. El Cajasol continuar traient profit de les faltes i els errors dels catalans. Sense més història, els andalusos van anar ampliant el seu avantatge fins al 24-41 del descans.
La màxima diferència del Cajasol va arribar fins als vint punts (30-50, m.25) i el Assignia Manresa, amb un bon Montañez, va rebaixar mínimament la diferència (37-55, m.30).
En el quart final, Uros Slokar, desaparegut fins aleshores, va despertar. A sis minuts per al final, els catalans es van situar a vuit punts (52-60), després d'un parcial 15-5. El Assignia Manresa encara es va acostar una mica més, a sis punts després d'una cistella de Montañez, però una falta antiesportiva de Uros Slokar va posar fi a la reacció manresa, que va acabar perdent per 58-66.
Els altres rivals, per sort, no van aconseguir la victòria i el Manresa continua una setmana més fora de les places de descens. La setmana que ve viurem un apassionant cap de setmana en el que s'enfronten els quatre últims entre ells. Sort Assignia!!
Molt semblant al partit contra el Regal Barça, falta d'intensitat a la primera part.
ResponEliminaUna llàstima la última acció d'Slokar