El jugador de moda, Jaycee Carrol

La sensació del final de temporada és Jaycee Carrol, el base del Gran Canaria amb actuacions estelars que estan portant al Granca a una meritòria 6na posició. L'escorta estadunidenc compleix el seu segon any com a jugador grancanari i, en el millor moment de la seva carrera, afronta una recta final d'infart als comandaments de l'equip claretià.

Carroll va recordar els seus inicis en Evanston High School, on va arribar a la mitjana 39 punts i 9 rebots. Abans d'anar a Utah State University, Carroll va passar dos anys a Xile com a missioner. Aquelles experiències, algunes més positives que altres li van servir per millorar com a persona, però també com a jugador de bàsquet.

El no ser escollit en el draft de l'NBA va ser una decepció per a ell, però en cap moment va deixar de esforçar-se, i el seu joc d'equip el va portar a donar el salt a Europa en detriment de jugar a les lligues de desenvolupament.

Actualment, Carroll lidera la classificació de màxims anotadors amb 19,6 punts per partit, i el tercer millor jugador en valoració amb 15,6 de mitjana, només per sota Nik Caner-Medley i de San Emeterio. Jaycee valora molt positivament la seva estada a Teramo (Italia) i els seus dos anys a Gran Canària. 

Sobre el seu futur, diu que prendrà la millor decisió per a la seva carrera i família, ja que acaba contracte aquest any, tot i que algunes veus diuen que ja té aparaulat un nou contracte amb el Reial Madrid. Esperem que no sigui així i sigui el recanvi de Jaka aquí al Barça.

Us deixo aquí un vídeo per si no sabeu qui és:

Amb Navarro tot és més fàcil

Regal Barça va acabar guanyant el derbi català de la jornada contra el DKV Joventut en un partit que se l'hi havia posat de cara des de bon inici.

El partit venia precedit d'una mala ratxa dels dos equips, d'un Barça que encara no s'havia retrovat tot i la victòria de la setmana passada, i un DKV Joventut que venia de perdre de manera estrepitosa a Granada.

El partit va començar molt bé pels blaugranes que van propiciar als badalonins un parcial de 0-9 als primers tres minuts. Navarro i Anderson anotaven amb molta facilitat i el Joventut no es va trobar còmode a pista fins el 8 a 22, perdent de 14 punts, on es van tranquilitzar i començar a jugar bé gràcies a Mc Donald. 

N'dong abans de la mitja part va ser el rebulsiu del Regal per tornar a marxar en el marcador.

Els verdinegres van sorprendre novament al seu rival en l'inici del tercer període i amb tres triples consecutius es van situar a un punt del seu rival (39-40, min.23. L'encert de Jelinek va mantenir el DKV Joventut en el partit fins que va aparèixer Lorbek per donar oxigen el Barça  (50-57, min.30). La tranquil·litat li va durar poc als de Xavi Pascual, que es van estavellar contra la defensa en zona i no van fer valer la seva superioritat física sota els taulers.

Ricky Rubio va anotar la seva única cistella de l'últim període quan ja s'havia complert el minut 35 i el DKV Joventut s'havia tornat a posar a un punt.

Juan Carlos Navarro, amb un triple després que McDonald fallés un tir clar per empatar el partit a 60, i una cistella a 27 segons del final, va resoldre el partit (62-67). Tot i així el DKV Joventut va disposar d'un tir desesperat per forçar la pròrroga quan el marcador va quedar en el definitiu 65-68.

Primera oportunitat perduda

Cajasol aconsegueix un còmode triomf al Nou Congost i manté les seves opcions d'entrar al Playoff després de superar amb relativa comoditat al Assignia Manresa, que haurà de seguir lluitant per la permanència (58-66).

Els andalusos van dominar la situació des del principi davant d'un Assignia Manresa que amb prou feines va oposar resistència. Va sortir el quadre català a baixes revolucions i els de Joan Plaza no van tenir problemes per prendre la davantera (0-7, min. 2). En quatre minuts, el Cajasol ja s'havia escapat en el marcador (3-14) i va ser llavors quan Jaume Ponsarnau va decidir recompondre el seu equip.
Una cistella i un triple de Milan Majstorovic va acostar al Assignia Manresa (8-14, min. 8), però els de Joan Plaza, amb una bona defensa i una correcta selecció de tir, van mantenir el control de la situació al final del primer quart (1912-1919).
Tres triples consecutius (Urtasun per partida doble i Louis Bullock) castigar encara més al Assignia Manresa, que es quedava 17 punts a sota en el marcador, de manera que Ponsarnau va tornar a demanar temps mort però ja no hi va haver reacció. El Cajasol continuar traient profit de les faltes i els errors dels catalans. Sense més història, els andalusos van anar ampliant el seu avantatge fins al 24-41 del descans.
La màxima diferència del Cajasol va arribar fins als vint punts (30-50, m.25) i el Assignia Manresa, amb un bon Montañez, va rebaixar mínimament la diferència (37-55, m.30).
En el quart final, Uros Slokar, desaparegut fins aleshores, va despertar. A sis minuts per al final, els catalans es van situar a vuit punts (52-60), després d'un parcial 15-5. El Assignia Manresa encara es va acostar una mica més, a sis punts després d'una cistella de Montañez, però una falta antiesportiva de Uros Slokar va posar fi a la reacció manresa, que va acabar perdent per 58-66. 

Els altres rivals, per sort, no van aconseguir la victòria i el Manresa continua una setmana més fora de les places de descens. La setmana que ve viurem un apassionant cap de setmana en el que s'enfronten els quatre últims entre ells. Sort Assignia!!

 

El Barça guanya però no dona bones sencacions

El Regal FC Barcelona ha trencat la seva mala ratxa imposant-se amb contundència a un Blancs de Rueda Valladolid que poc va poder fer davant la intensitat defensiva del seu rival (77-53). A més, amb aquest triomf barcelonista i l'ensopegada del Reial Madrid ahir a Saragossa, el Regal Barça torna a gaudir d'una victòria i la diferència de punts a la part alta de la taula. 

El Regal FC Barcelona no va deixar dubte des de l'inici del partit que volia acabar per la via ràpida amb setmanes acumulant derrotes i posant en escac, fins i tot, el liderat a l'ACB. Davant el Blancs de Rueda Valladolid, va aparèixer la millor versió defensiva del conjunt blaugrana, combinada amb la velocitat en atac i un joc ofensiu intens.
Ràpidament els blaugranes van començar a fer més gran les diferències en el marcador, producte també de l'encert en la llarga distància, en la qual Ricky Rubio i Erazem Lorbek van estar encertats en els primers minuts (12-4). 

Al Blancs de Roda Valladolid, el joc simple amb què s'apliquen els castellans no els va donar resposta per detenir un Regal Barça que a excepció del rebot ofensiu era superior en totes les facetes fins unir en una còmode 21-8, després d'un triple de Lakovic, encara Sada en l'última jugada del primer quart va tornar a anotar des de la llarga distància (24-13). 

En l'arrencada del segon quart, el Blancs de Rueda Valladolid va realitzar una tímida reacció amb un parcial de 0-5 (26-18), fet anecdòtic, ja que amb Navarro a la pista després de dues setmanes lesionat els barcelonistes van quallar els seus millors moments, amb una resposta contundent de 12-0 (38-18), finalitzada amb un 2 +1 de Lorbek, després del qual es va arribar a la màxima del partit fins aleshores, de vint punts.
Robinson va trobar l'encert momentani que li havia estat esquiu el seu equip i amb dues cistelles, més una altra de Dumas, va possibilitar que el marcador no s'estira encara més (41-24).

Obtinguda aquesta renda còmoda, per al Regal FC Barcelona el tercer quart va ser un camp per experimentar fins i tot amb frivolitats, on els jugadors de Xavi Pascual, excepte en un 2-7 (50-31) que el va obligar a demanar un temps mort, van jugar a plaer i sense cap pressió. 

En l'últim quart, el Regal Barça va arribar a establir màximes de 27 punts (67-40 i 69-42), ja en un partit trencat, sense defenses, encara que amb uns jugadors del Blancs de Rueda Valladolid que van jugar instants molt intensos tot de l'abismal diferència en el marcador. Malgrat això, el conjunt val · lisoletà segueix un any més sense guanyar al Palau Blaugrana a la Lliga regular.

Què l'hi passa al Regal Barça?

El Barça va perdre ahir a la Caja Mágica després d'un partit molt estrany on els madrilenys marxaven fàcilment en el marcador però tot seguit el Regal, sense Navarro però amb un encertat Ingles l'hi remuntava. Ho vam poder veure vàries vegades fins que als minuts finals el Barça va aconseguir avançar-se, però unes rigoroses accions arbitrals favorables als madrilenys van decantar el partit pels blancs.

A destacar del partit la cabrejada que portava Xavi Pascual amb algunes accions defensives dels seus jugadors, que sembla que cada dia que passa li perdin més el respecte. No va saber canviar el rumb del partit i tranquil·litzar als seus homes, que des de feia més de dos anys no perdien contra el Madrid Cada cop veig més clar que o hi ha un canvi de jugadors important o el primer en marxar serà Pascual.

Jornada negre un altre cop pels catalans, ja que Joventut i Manresa també han fallat davant els seus rivals i jugant a casa.

L'Assignia ha perdut molt dignament contra el Caja Laboral, remuntant 15 punts en contra de la mitja part i posant-se per davant a falta de 40 segons per la finalització del encontre. Un cop més han aparegut San Eme i Teletovic per endur-se la victòria final.

La notícia destacada de la jornada 29 de la ACB ha estat la de Jasey Carroll. Veient-lo a Madrid a la Copa del Rey ja vaig quedar meravellat d'aquest jugador, i des de fa 3-4 jornades ho està fent tota la ACB. Un cop més ha estat el líder ofensiu del seu equip, aquest cop destrossant el DKV Joventut amb 35 puntets de no res... El partit ha servit per la reivindicació de l'afició badalonina amb el seu equip, que a part de la baixíssima entrada a l'Olímpic d'avui al partit, li ha dedicat una sonora pitada al seu equip.

Negre, però negre, negre!

Cap de setmana nefast pel que fa els interessos dels equips catalans a la ACB, tots tres van perdre i es podria dir que en certes etapes dels partits fregant el ridícul.

imatge de www.absolutmalaga.com

Primer vull comentar el tristíssim partit que va oferir la Penya al Martin Carpena de Málaga. El Unicaja va passar per sobre de l'equip badaloní que va protagonitzar la notícia negativa de la setmana superant el rècord de màxima diferència de punts en un partit, i és que va acabar perdent de 56 punts (111-55). Sabem per les dificultats que passa la Penya degut a les lesions, però la falta d'actitud, una defensa inexistent i el cansament en atac són aspectes del joc que s'han de treballar i que no té cap tipus d'excusa.

Pel que fa a l'Assignia Manresa, va perdre a Saragossa contra un CAI enratxat, no tant amb resultats, però si en bon joc. Una sortida a pista espectacular, el tir exterior i imparables jugadors com Pabo Aguilar, Quinteros i Toppert quan estan "on fire" van ser les principals raons que van portar a aquesta derrota d'un Manresa on només va mostrar un bon nivell el capità Montañez.

M'he deixat el Barça en l'últim lloc, perquè volia comentar obertament el que penso de l'equip sense marginar als altres equips catalans.

Després de caure eliminats en l'Eurolliga sabíem que costaria aixecar-se d'un cop tant dur i que no tindríem un partit fàcil, però davant el Bilbao Basket, els blaugranes que jugaven sense Navarro, van posar-se les piles a l'inici del partit i van aconseguir una diferència de 17 punts al 2n quart. Si era al 2n partit contra el Panathinaikos que una relaxació va fer possible la remuntada del equip grec, no van saber aprendre dels errors comesos fins ara i van desaprofitar de manera incomprensible, com està passant últimament, aquesta avantatge.

Un Bilbao amb el millor partit d'Aron Jackson vist fins ara, que va mostrar una velocitat brutal i visió de joc perfecte, van remuntar el partit igualant-lo a falta de 2 segons per la finalització del encontre. El triple de Víctor Sada no va entrar per poc i a la pròrroga, els bilbans, menys afectats físicament i mentalment, van endur-se el partit gràcies a l'aportació final de Vasileadis i el mateix Jackson.

Es podia perdre aquest partit, però no de la forma en que es va fer, tornant a mostrar flaqueses defensives importants i pensant que el partit estava dat i beneït a falta per jugar 25 minuts. Pascual sembla que no tingui més idees que aportar a aquest equip, que depèn en excessiva mesura del tir exterior quan tenim uns bons jugadors dintre (tant sols es va salvar Lorbek de la crema). L'atac dels últims partits no és bo, no es surt ràpid al contraatac, no es mou la pilota com s'ha de moure, no estan ben col·locats els jugadors i no es sap guanyar el rebot ofensiu. L'equip ha de saber reaccionar i això està en mans de Xavi Pascual, que compta amb el suport de la directiva blaugrana, però que si no troba solucions aviat, el seu futur aquí s'està acabant.

Tant sols 1 de 3 possibles.

Després de deixar passar uns dies per comentar la merescuda eliminació del Barça a l'Eurolliga, he pogut reflexionar i no criticar en calent, ja que del que es diu t'acabes enpenedint. Dit això, comento el que van ser els partits:


Només tindrem un representant de la lliga ACB a la final del St.Jordi, i és que dijous Regal Barça i Caja Laboral certificaven els pronòstics de que si continuaven jugant igual que ho havien fet als anteriors partits d'Eurolliga, no podrien estar a la final al St. Jordi, i així va ser. Les males defenses d'ambdós equips van fer aigües. Un bon moviment de pilota, un simple Pick'&'Roll o una passada al pal baix (poste) desfeien qualsevol intent de pressió o zona dels dos equips. 

El Panathinaikos va saber deixar Navarro fora del partit i el Barça no va saber atacar una defensa bastant agressiva. El Barça va provar un altre cop la zona (dos punys) contra un equip que es trobava còmode des de la línia de 3 punts, amb "alas" amb un bon tir com Tsartsaris o Fotsis. Els pick't&'rolls eren constants cap a Batiste i el mateix Tsartsaris que destruien qualsevol intent d'ajuda dels defenses blaugranes degut a falta d'agressivitat defensiva, ni Fran, ni N'dong van aportar bones defenses i el que no s'entén és que Pascual deixés a Perovic tot el partit a la banqueta quan és un pivot gros, difícil de fer-lo recular. A la falta d'agressivitat en defensa se li afegia poc encert en el llançament i poques idees a l'hora de distribuir la pilota, fet que va provocar un baix marcador a la mitja part. El Barça no va creure en la victòria en cap moment, veient la banqueta semblava que ja havíem perdut a la mitja part, no s'animaven entre si, i fins al final del partit no van veure una petita llum al final del túnel que els va portar la possibilitat de portar el partit a la pròrroga en l'última jugada.

Pel que fa el Baskonia, va tenir una primera part excel·lent en atac amb un gran Teletovic, però es van trobar el equip de Tel Aviv enxufadíssim que també li entrava tot, i va continuar sent així, arribant quasi bé als 100 punts al final del matx. El Caja Laboral no va mantenir el mateix nivell en atac i el desànim que es creava al veure que tot i una bona defensa, a l'altre equip li entrava tot i que a ells res, va acabar d'enfonsar als bascos que s'acomiadaven així de la Final 4.

El Power "Pesic" Valencia va saber treure el cap a temps i va provocar el cinquè partit contra el Real Madrid.

Un gran Rafa Martínez va ser el líder d'un equip que tot i les importants baixes com la de Claver està sabent jugar a la perfecció amb un bon Savanovic tant en defensa com en atac i una magnífica distribució de Omar Cook que va acabar amb 7 assistències. 

L'eliminatòria està molt igualada i ho demostren les estadístiques: el primers dos partits es van decidir per 6 punts de diferència i el tercer i quart partit per 9 punts, que els fan empatar fins i tot en la diferència de punts a favor i en contra de l'eliminatòria.

Veurem les reaccions de cada equip aquest cap de setmana en la lliga ACB.