Què l'hi passa al Regal Barça?

El Barça va perdre ahir a la Caja Mágica després d'un partit molt estrany on els madrilenys marxaven fàcilment en el marcador però tot seguit el Regal, sense Navarro però amb un encertat Ingles l'hi remuntava. Ho vam poder veure vàries vegades fins que als minuts finals el Barça va aconseguir avançar-se, però unes rigoroses accions arbitrals favorables als madrilenys van decantar el partit pels blancs.

A destacar del partit la cabrejada que portava Xavi Pascual amb algunes accions defensives dels seus jugadors, que sembla que cada dia que passa li perdin més el respecte. No va saber canviar el rumb del partit i tranquil·litzar als seus homes, que des de feia més de dos anys no perdien contra el Madrid Cada cop veig més clar que o hi ha un canvi de jugadors important o el primer en marxar serà Pascual.

Jornada negre un altre cop pels catalans, ja que Joventut i Manresa també han fallat davant els seus rivals i jugant a casa.

L'Assignia ha perdut molt dignament contra el Caja Laboral, remuntant 15 punts en contra de la mitja part i posant-se per davant a falta de 40 segons per la finalització del encontre. Un cop més han aparegut San Eme i Teletovic per endur-se la victòria final.

La notícia destacada de la jornada 29 de la ACB ha estat la de Jasey Carroll. Veient-lo a Madrid a la Copa del Rey ja vaig quedar meravellat d'aquest jugador, i des de fa 3-4 jornades ho està fent tota la ACB. Un cop més ha estat el líder ofensiu del seu equip, aquest cop destrossant el DKV Joventut amb 35 puntets de no res... El partit ha servit per la reivindicació de l'afició badalonina amb el seu equip, que a part de la baixíssima entrada a l'Olímpic d'avui al partit, li ha dedicat una sonora pitada al seu equip.

Negre, però negre, negre!

Cap de setmana nefast pel que fa els interessos dels equips catalans a la ACB, tots tres van perdre i es podria dir que en certes etapes dels partits fregant el ridícul.

imatge de www.absolutmalaga.com

Primer vull comentar el tristíssim partit que va oferir la Penya al Martin Carpena de Málaga. El Unicaja va passar per sobre de l'equip badaloní que va protagonitzar la notícia negativa de la setmana superant el rècord de màxima diferència de punts en un partit, i és que va acabar perdent de 56 punts (111-55). Sabem per les dificultats que passa la Penya degut a les lesions, però la falta d'actitud, una defensa inexistent i el cansament en atac són aspectes del joc que s'han de treballar i que no té cap tipus d'excusa.

Pel que fa a l'Assignia Manresa, va perdre a Saragossa contra un CAI enratxat, no tant amb resultats, però si en bon joc. Una sortida a pista espectacular, el tir exterior i imparables jugadors com Pabo Aguilar, Quinteros i Toppert quan estan "on fire" van ser les principals raons que van portar a aquesta derrota d'un Manresa on només va mostrar un bon nivell el capità Montañez.

M'he deixat el Barça en l'últim lloc, perquè volia comentar obertament el que penso de l'equip sense marginar als altres equips catalans.

Després de caure eliminats en l'Eurolliga sabíem que costaria aixecar-se d'un cop tant dur i que no tindríem un partit fàcil, però davant el Bilbao Basket, els blaugranes que jugaven sense Navarro, van posar-se les piles a l'inici del partit i van aconseguir una diferència de 17 punts al 2n quart. Si era al 2n partit contra el Panathinaikos que una relaxació va fer possible la remuntada del equip grec, no van saber aprendre dels errors comesos fins ara i van desaprofitar de manera incomprensible, com està passant últimament, aquesta avantatge.

Un Bilbao amb el millor partit d'Aron Jackson vist fins ara, que va mostrar una velocitat brutal i visió de joc perfecte, van remuntar el partit igualant-lo a falta de 2 segons per la finalització del encontre. El triple de Víctor Sada no va entrar per poc i a la pròrroga, els bilbans, menys afectats físicament i mentalment, van endur-se el partit gràcies a l'aportació final de Vasileadis i el mateix Jackson.

Es podia perdre aquest partit, però no de la forma en que es va fer, tornant a mostrar flaqueses defensives importants i pensant que el partit estava dat i beneït a falta per jugar 25 minuts. Pascual sembla que no tingui més idees que aportar a aquest equip, que depèn en excessiva mesura del tir exterior quan tenim uns bons jugadors dintre (tant sols es va salvar Lorbek de la crema). L'atac dels últims partits no és bo, no es surt ràpid al contraatac, no es mou la pilota com s'ha de moure, no estan ben col·locats els jugadors i no es sap guanyar el rebot ofensiu. L'equip ha de saber reaccionar i això està en mans de Xavi Pascual, que compta amb el suport de la directiva blaugrana, però que si no troba solucions aviat, el seu futur aquí s'està acabant.

El Regal se l'haurà de jugar a Grècia

El Regal Barça va perdre ahir el 2n partit per a la classificació per la Final 4 en un altre partit trepidant on el Barça va desaprofitar un avantatge de 16 punts a la primera part, tot això en una jornada que van perdre tots els equips locals, un fet extraordinari.

El conjunt blaugrana va sortir molt fort, defensant molt a sobre dels jugadors grecs, capturant el rebot defensiu i atacant amb cap. Aquesta gran defensa va fer deixar tant sols en en 10 punts al Panathinaikos al final del 1r quart. Quan semblava que podia reaccionar l'equip grec, el Barça va fer-li un parcial de 11-2 en els tres primers minuts que situava el conjunt blaugrana 16 punts a dalt amb el 28 a 12. Semblava que seria un partit molt més fàcil que el primer partit de l'eliminatòria, però com es sol dir, no es pot di blat fins que no hi és al sac i ben lligat.

S'arribava al descans amb el marcador de 38 a 28, però a partir de la 2na part tot es va enfonsar. Va aparèixer Diamantidis amb 3 triples consecutius que posaven a tant sols 4 punts al Panathinaikos davant un Regal que no va saber atacar una defensa molt agressiva. Pascual va prioritzar per un millor atac i no una gran defensa, posant Lakovic defensant al magnífic jugador grec amb la intenció de que en atac tenir bons llançadors des del perímetre. L'encert que van tenir els homes de Pascual a la primera part va desaparèixer i Sato va començar a calentar la mà.

El conjunt blaugrana no va saber jugar amb els nervis i es va descontrolar el seu joc, que se li va afegir un arbitratge molt discutible sense pitar cinc possibles faltes a lúltima jugada blaugrana al final del 3r quart, que va acabar amb una falta de Navarro i una tècnica al mateix jugador que va encendre els fums del palau. Dos tirs lliures de Diamanidis i un triple de Sato a lúltim segon posava l'equip grec a un punt a falta dels deu últims minuts (57-56).

La "pàjara" blaugrana va continuar en l'últim quart que amb un desorientat Ricky, amb una bona selecció de llançaments, però amb l'efectivitat nul·la de sempre, va ser substituït per Lakovic. El Barça s'estava fixant massa en els àrbitres i el conjunt d'Atenes va aprofitar-ho posant-se 8 punts per sobre a falta de tres minuts de partit. Aquí és on va sortit el coratge de l'equip blaugrana que amb un parcial de 7 a 0 es posava a 1 punt a falta de 15 segons pel final. S'havia de fer falta i se li va fer a un gran tirador de tirs lliures com és Diamantidis que sorprenenment va fallar el segon tir i li va donar la possibilitat capgirar el marcador als locals.

Jacka Lakovic, però va estar molt desencertat en llançar un triple quan encara faltaven 7 segons pel final del partit, el rebot llarg se'l va endur l'equip grec que va acabar el contraatac amb una esmaixada de Batiste. Marcador final: 71-75

Personalment, crec que l'última jugada del Regal s'hauria d'analitzar dins el vestidor blaugrana.

Primer: que no pot ser que un jugador amb l'experiència de Lakovic es llenci un triple final quan portava una sèrie negativa de llançaments i estant Navarro i Anderson en pista.

Segon: Si has de llençar el triple llença'l quan sigui el final del partit, ja que si l'hagués posat dins, el Panathinaikos hagués tingut 7 segons per anotar una cistella de dos punts.

Tercer: Els últims dos minuts blaugranes havien estat molt bons, amb una cistella de dos punts provocaven l'empat i la pròrroga que gràcies a la confiança d'aquests últims minuts crec que el Regal hagués pogut guanyar amb facilitat.

En conclusió, una baixada del nivell a l'inici del 3r quart va fer desaprofitar un desavantatge gran que no es pot desaprofitar en una fase final com és l'Eurolliga, i que per una encapritxada d'un jugador es deixi la possibilitat de guanyar un partit. El Barça ara haurà d'anar a Atenes, un camp complicadíssim, amb un ambient que s'espera que sigui infernal i amb la pressió que s'haurà de guanyar un partit mínim per provocar el cinquè partit.

Donc un vot de confiança a aquest equip, que després d'aquests últims anys se'l mereix, però com diu Xavi Pascual, espero que siguin valents allà

SORT!

Quan la promesa es fa realitat, Xavi Rabaseda

Xavier Rabaseda Bertran és un jugador de bàsquet que ocupa la posició d'aler. Va néixer el 24 de febrer de 1989, a Ripoll, Girona. Actualment juga al en qualitat de cedit al Basquet Fuenlabrada de la lliga ACB.

El 2009, un jove talent de la cantera blaugrana debutava en un partit de ACB contra el Bruesa. Amb tant sols 19 anys, Xavi Pascual va voler donar-li la oportunitat a aquest noi en un partit en que el marcador ja estava decidit a favor de l'equip blaugrana. Tot i que va començar amb molts de nervis, Rabaseda va aconseguir anotar amb una esmaixada els seus primers punts com a jugador ACB.

Després de la primera actuació, Rabaseda va anar convocat durant quasi tota la temporada sense disposar de quasi minuts, jugant tant sols 4 partits. "Xixi" Creus, director tècnic de la secció de bàsquet de l'euip blaugrana va trobar la sortida perquè aquest jugador tingués més minuts i que en un equip amb grans jugadors com els del Barça on s'hagués estancat. La solució va ser el Club Basquet Fuenlabrada, que va apostar fort per la seva cessió aquest estiu.

Rabaseda arriba a un equip nou per ell, un equip amb ganes de fer-ho bé i amb ambició per pujar galons dins la lliga. Una lesió de l'aler titular Lubos Barton, va fer que en Xavi agafés més protagonisme, i va començar a demostrar la confiança que li havien donat amb una actuació estel·lar en la jornada 3 de lliga, contra un rival tant difícil com és l'Unicaja. Aquell partit, en Xavi va passar per sobre (literalment) dels jugadors malaguenys, amb 22 punts i grans esmaixades. Durant moltes jornades, Rabaseda i el Fuenlabrada van saber mantenir el gran nivell mostrat durant les primeres jornades, mostrant-se com l'equip revelació de la temporada junt amb Blancos de Rueda, anant quarts a falta de 5 jornades per la Copa del Rey. Possiblement per les ànsies de jugar al torneig del KO, i un calendari difícil, van fer que el Fuenlabrada no es pogués classificar, evitant així el debut en copa del jugador ripollenc.

Tot i que ha baixat les estadístiques de principi de temporada, els números actuals de Xavi Rabaseda són molt bons per tenir tant sols 21 anys i ser el seu primer any en la ACB. Actualment, en Xavi promitja 9,1 punts en 21 minuts per partit, superant els 10 de valoració per jornada, i amb bon percentatge des de la línia de 3 punts, voltant el 37% d'efectivitat.

Esperem que continuï creixent com a jugador i el Barça exerceixi el seu dret a recuperar el jugador a finals de temporada, que pot ser un dels grans jugadors del Barça en un futur no molt llunyà.

Properament a promeses: Els germans Dedovic