Negre, però negre, negre!

Cap de setmana nefast pel que fa els interessos dels equips catalans a la ACB, tots tres van perdre i es podria dir que en certes etapes dels partits fregant el ridícul.

imatge de www.absolutmalaga.com

Primer vull comentar el tristíssim partit que va oferir la Penya al Martin Carpena de Málaga. El Unicaja va passar per sobre de l'equip badaloní que va protagonitzar la notícia negativa de la setmana superant el rècord de màxima diferència de punts en un partit, i és que va acabar perdent de 56 punts (111-55). Sabem per les dificultats que passa la Penya degut a les lesions, però la falta d'actitud, una defensa inexistent i el cansament en atac són aspectes del joc que s'han de treballar i que no té cap tipus d'excusa.

Pel que fa a l'Assignia Manresa, va perdre a Saragossa contra un CAI enratxat, no tant amb resultats, però si en bon joc. Una sortida a pista espectacular, el tir exterior i imparables jugadors com Pabo Aguilar, Quinteros i Toppert quan estan "on fire" van ser les principals raons que van portar a aquesta derrota d'un Manresa on només va mostrar un bon nivell el capità Montañez.

M'he deixat el Barça en l'últim lloc, perquè volia comentar obertament el que penso de l'equip sense marginar als altres equips catalans.

Després de caure eliminats en l'Eurolliga sabíem que costaria aixecar-se d'un cop tant dur i que no tindríem un partit fàcil, però davant el Bilbao Basket, els blaugranes que jugaven sense Navarro, van posar-se les piles a l'inici del partit i van aconseguir una diferència de 17 punts al 2n quart. Si era al 2n partit contra el Panathinaikos que una relaxació va fer possible la remuntada del equip grec, no van saber aprendre dels errors comesos fins ara i van desaprofitar de manera incomprensible, com està passant últimament, aquesta avantatge.

Un Bilbao amb el millor partit d'Aron Jackson vist fins ara, que va mostrar una velocitat brutal i visió de joc perfecte, van remuntar el partit igualant-lo a falta de 2 segons per la finalització del encontre. El triple de Víctor Sada no va entrar per poc i a la pròrroga, els bilbans, menys afectats físicament i mentalment, van endur-se el partit gràcies a l'aportació final de Vasileadis i el mateix Jackson.

Es podia perdre aquest partit, però no de la forma en que es va fer, tornant a mostrar flaqueses defensives importants i pensant que el partit estava dat i beneït a falta per jugar 25 minuts. Pascual sembla que no tingui més idees que aportar a aquest equip, que depèn en excessiva mesura del tir exterior quan tenim uns bons jugadors dintre (tant sols es va salvar Lorbek de la crema). L'atac dels últims partits no és bo, no es surt ràpid al contraatac, no es mou la pilota com s'ha de moure, no estan ben col·locats els jugadors i no es sap guanyar el rebot ofensiu. L'equip ha de saber reaccionar i això està en mans de Xavi Pascual, que compta amb el suport de la directiva blaugrana, però que si no troba solucions aviat, el seu futur aquí s'està acabant.