El Regal se l'haurà de jugar a Grècia

El Regal Barça va perdre ahir el 2n partit per a la classificació per la Final 4 en un altre partit trepidant on el Barça va desaprofitar un avantatge de 16 punts a la primera part, tot això en una jornada que van perdre tots els equips locals, un fet extraordinari.

El conjunt blaugrana va sortir molt fort, defensant molt a sobre dels jugadors grecs, capturant el rebot defensiu i atacant amb cap. Aquesta gran defensa va fer deixar tant sols en en 10 punts al Panathinaikos al final del 1r quart. Quan semblava que podia reaccionar l'equip grec, el Barça va fer-li un parcial de 11-2 en els tres primers minuts que situava el conjunt blaugrana 16 punts a dalt amb el 28 a 12. Semblava que seria un partit molt més fàcil que el primer partit de l'eliminatòria, però com es sol dir, no es pot di blat fins que no hi és al sac i ben lligat.

S'arribava al descans amb el marcador de 38 a 28, però a partir de la 2na part tot es va enfonsar. Va aparèixer Diamantidis amb 3 triples consecutius que posaven a tant sols 4 punts al Panathinaikos davant un Regal que no va saber atacar una defensa molt agressiva. Pascual va prioritzar per un millor atac i no una gran defensa, posant Lakovic defensant al magnífic jugador grec amb la intenció de que en atac tenir bons llançadors des del perímetre. L'encert que van tenir els homes de Pascual a la primera part va desaparèixer i Sato va començar a calentar la mà.

El conjunt blaugrana no va saber jugar amb els nervis i es va descontrolar el seu joc, que se li va afegir un arbitratge molt discutible sense pitar cinc possibles faltes a lúltima jugada blaugrana al final del 3r quart, que va acabar amb una falta de Navarro i una tècnica al mateix jugador que va encendre els fums del palau. Dos tirs lliures de Diamanidis i un triple de Sato a lúltim segon posava l'equip grec a un punt a falta dels deu últims minuts (57-56).

La "pàjara" blaugrana va continuar en l'últim quart que amb un desorientat Ricky, amb una bona selecció de llançaments, però amb l'efectivitat nul·la de sempre, va ser substituït per Lakovic. El Barça s'estava fixant massa en els àrbitres i el conjunt d'Atenes va aprofitar-ho posant-se 8 punts per sobre a falta de tres minuts de partit. Aquí és on va sortit el coratge de l'equip blaugrana que amb un parcial de 7 a 0 es posava a 1 punt a falta de 15 segons pel final. S'havia de fer falta i se li va fer a un gran tirador de tirs lliures com és Diamantidis que sorprenenment va fallar el segon tir i li va donar la possibilitat capgirar el marcador als locals.

Jacka Lakovic, però va estar molt desencertat en llançar un triple quan encara faltaven 7 segons pel final del partit, el rebot llarg se'l va endur l'equip grec que va acabar el contraatac amb una esmaixada de Batiste. Marcador final: 71-75

Personalment, crec que l'última jugada del Regal s'hauria d'analitzar dins el vestidor blaugrana.

Primer: que no pot ser que un jugador amb l'experiència de Lakovic es llenci un triple final quan portava una sèrie negativa de llançaments i estant Navarro i Anderson en pista.

Segon: Si has de llençar el triple llença'l quan sigui el final del partit, ja que si l'hagués posat dins, el Panathinaikos hagués tingut 7 segons per anotar una cistella de dos punts.

Tercer: Els últims dos minuts blaugranes havien estat molt bons, amb una cistella de dos punts provocaven l'empat i la pròrroga que gràcies a la confiança d'aquests últims minuts crec que el Regal hagués pogut guanyar amb facilitat.

En conclusió, una baixada del nivell a l'inici del 3r quart va fer desaprofitar un desavantatge gran que no es pot desaprofitar en una fase final com és l'Eurolliga, i que per una encapritxada d'un jugador es deixi la possibilitat de guanyar un partit. El Barça ara haurà d'anar a Atenes, un camp complicadíssim, amb un ambient que s'espera que sigui infernal i amb la pressió que s'haurà de guanyar un partit mínim per provocar el cinquè partit.

Donc un vot de confiança a aquest equip, que després d'aquests últims anys se'l mereix, però com diu Xavi Pascual, espero que siguin valents allà

SORT!

Ricky Rubio el nou cas Fran Vázquez?

Aquests últims dies hem pogut llegir que Dallas Mavericks estaria interessat en el traspàs dels drets NBA del jugador, actualment pertanyents a Minnesotta Timberwolves, i l'interès d'un jugador com Kevin Love, que en una entrevista exposava les ganes que tenia que vingués: "Estem desitjant que vingui. Segur que tindrà un gran impacte a l'equip i en la lliga. Crec que serà una peça clau en el futur de la franquicia".

Ricky fa dues temporades va ser escollit el cinquè de la llista del Draft de la NBA. Possiblement degut al seu elevat preu de cost per fitxar-lo, va ser escollit molt per sota del que s'esperava. Ricky veia a Minnesota com un equip dèbil, i que les seves possibilitats allà podien acabar, ja que tant sols tenia 18 anys. És la segona temporada al Barça, i l'acord del seu contracte el deixa marxar pagant una clàusula cada vegada inferior. Actualment, Minnesotta és últim de la seva conferència tot i tenir en el seu equip el ja esmentat Kevin Love, i crec que seria una bona oportunitat per ell de marxar ja que es construiria un equip en base a ells dos, i pujarien molt les possibilitats d'aquest jugador.

Ricky té un carisma excepcional a EUA tot i ser un jugador que encara no ha jugat a la NBA, però cada any que passa perd oportunitats d'arribar a aquesta lliga. Quan Ricky jugava a la Penya, demostrava cada setmana ser el millor base de la categoria, era un jugador màgic, es divertia jugant a bàsquet i així ho demostrava, jugant amb la bola com si ho estigués fent al pati de casa. Aquesta virtut era perfecte per atraure al públic de la NBA, però quan arriba al Barça, sap que perdrà minuts degut als altres dos bons bases que hi ha.

Al finalitzar la temporada, el Regal Barça guanya la Eurolliga i la Copa, amb un bon Ricky, però que cada dia que passava se'l veia més estancat. Aquesta temporada Ricky no està fent bons números, a part que ha baixat les seves estadístiques considerablement, baixant dels quasi 16 de valoració la temporada 2009/10 a fer-ne tant sols 10, amb un desastrós percentatge de tir. Ricky Rubio no és un base anotador, això ho sap tothom, però si hauria de demostrar la seva confiança en si mateix en varis moments delicats del partit, ja que podem dir que el Barça perd un atacant (en base a llançament) quan ell està jugant. Sense voler desprestigiar als altres dos bases, aquest any Victor Sada li està passant la mà per la cara, cada dia jugant millor i tenint més minuts. Jaka Lakovic en el seu cas, aprofita també els pocs minuts que té per fer bones estadístiques i carregar-se l'equip a les espatlles en els moments importants dels partits.

Quan veig aquest jugador, em ve al cap la imatge de Fran Vázquez, un jugador que va ser seleccionat al Draft de 2006 per Orlando, quan encara jugava a l'Akasvayu Girona, i va passar el mateix cas de Ricky, va fitxar pel Barça on cada any hi havien rumors de la seva marxa. Al cap de 4 anys al club ha perdut quasi totes les possibilitats tant d'anar a la NBA com fins i tot dins l'equip, on ja ha perdut molts galons.

Ricky ja cal que t'espavilis si no vols deixar passar el tren de la teva vida.

L'herència Djedovic

Nihad i Nedim Djedovic són dos germans de procedència bòsnia que actualment formen part del FCBarcelona. L'any 2006 el club blaugrana s'interessava per Nihad, que em 16 anys era una estrella en potència a la Lliga Adriàtica amb el ASA Bosna Sarajevo. El novembre del 2007 rep una oferta per jugar amb el Barça i la possibilitat de traslladar la seva família a Barcelona. Amb ell també va venir el seu germà petit, Nedim, que amb 10 anys va començar a jugar als equips base del FCBarcelona.

El gener d'aquell mateix any Nihad començava a jugar a les categories inferiors del Barça, primer amb el juvenil, on destacava pel seu gran físic i ser un gran anotador i bon defensa. Nihad va portar al juvenil blaugrana a la final de la Nike Cup siguent màxim anotador del torneig. La temporada 2007/08 va jugar amb el WTC Almeda Park Cornellà debutant ja en dos partits al abans, AXA Barça. En dues temporades al Cornellà va ser la principal basa per aconseguir l'ascens de categoria a Leb Or. El nom de Djedovic començava a ressonar, però se li va posar molta pressió degut a les perles que estava trovant el DKV Joventut, noms com Ricky Rubio, Pere Tomás, Josep Franch, feien que el Barça intentés pujar abans de temps a aquest jugador, degut a la pressió d'el mateix jugador que demanava estar en lligues superiors. Aquest fet arribava en un temps en que el Barça tenia un gran equip i on no hi havia lloc per un altre escolta, però una lesió de Lubos Barton deixava lloc al jugador bosni, que no va deixar la disciplina del primer equip fins a final de temporada, on va acabar guanyant la lliga ACB.

Això va fer replantejar l'estratègia del club amb el jugador que la temporada 2009/10 el va cedir al Xacobeo Blue Sens, club ACB, on tindria minuts de sobres per completar el seu desenvolupament. L'entorn semblava idoni, un club acabat de pujar, amb jugadors molt joves, però la mateixa joventut de l'equip va fer que no es guanyessin molts de partits i es baixés de categoria a final d'any. Tot i tenir minuts a principi de temporada, el nivell mostrat pel jugador bosnià va anar baixant de manera progressiva i també els minuts de joc a mida que passaven els partits.
Al principi d'aquesta temporada, el club va buscar una sortida al nivell que busca del jugador, i aquesta possibilitat es va trobar a Roma, un equip que participa a l'Eurolliga. La temporada de Djedovic està sent bona, amb actuacions estel·lars per exemple contra l'Unicaja amb un 30 de valoració i una mitjana de 9,3 punts i 3 rebots per partit.
Tot i que la cessió és per dues temporades, el Regal Barça té la possibilitat de recuperar-lo a final de temporada, i tot fa pensar que serà així. El Barça és l'actual campió de l'Eurolliga i probablement el millor equip d'Europa actualment, però té un equip replet de veterans que alguns d'aquest deixaran la disciplina de l'equip blaugrana, tal és el cas de Gianluca Basile i possiblement Jaka Lakovic, deixant així llocs importants en les posicions exteriors de l'equip.
Nedim Djedovic és un jove jugador de 14 anys, i com deia el germà de Nihad. Tot i la seva edat,  ja és un portent físic, amb una altura de 1 m 95 cm. Promitja 14 puntos i 6 rebotes per partit  jugant en la posició d'aler. Possiblement és el jove amb millor projecció d'Espanya en la categoria infantil junt amb Jontahan Barreiro.  Té una gran mobilitat que li permet jugar tant dins la zona com en posicions exteriors.

Vaig tenir la possibilitat de veure'l a la MiniCopa ACB 11' a Madrid, i li vaig veure moltes possibilitats en un equip ple de bons jugadors que sols els falta convergir millor i jugar més en equip per ser el millor equip d'Espanya i continuar amb bona progressió.

el Regal Barça es consolida com a líder de la ACB

Bon cap de setmana que han viscut els culés, que tant en basquet com en futbol, han vist com el seu màxim rival i perseguidor han deixat de guanyar punts ens els seus respectius partits.

El dissabte el Regal rebia a un Caja Laboral amb ganes de revenja després de l'eliminació copera a mans dels culés. Era el partit de la jornada, i el Barça arribava cansat física i mentalment al partit després del gran esforç de dijous fet a Tel Aviv.

El Caja Laboral va sortir molt concentrat, amb un bon Barac tant en atac com en defensa per posar un parcial de 4 a 8 als primers 3 minuts, però dos triples consecutius de Navarro feien dissipar els dubtes dels blaugranes i començar a liderar el partit. Els bascos van aguantar fins a la meitat del partit amb una gran direcció de Marcelinho Huertas, que feia posar als vitorians 4 punts a dalt en el marcador. La primera meitat, però, va acabar amb una cistella impossible sense angle de Víctor Sada, que posava el 40-38. 

A partir d'aquest moment, Sada i Ricky es posen les piles en la defensa a Huertas, i continuen pressionant fort perquè el seu principal canoner, San Emeterio, continués desaparegut. Una sortida fulgurant amb Navarro, Morris i Anderson com a principals protagonistes posava al Regal 10 punts amunt al marcador, però Barac, el millor del partit, tornava a posar al Caja a tant sols 4 punts. Arribavem al final del 3r quart amb un 61 a 54 amb un triple final de Joe Ingles.

Una lesió inoportuna, una bona defensa de Ndong a Barac, i tres triples consecutius de Jaka Lakovic van obrir escletxa al marcador i començava un recital de alley hoops i triples que van fer aixecar al Palau.

El resultat final va ser de 89 a 66.

Dades extretes de www.acb.com

89 - Regal Barcelona (21+19+21+28): Ricky Rubio (-), Navarro (25), Anderson (11), Morris (15); Perovic (6) -cinco inicial-, Sada (2), Lorbek (6), Ingles (6), Lakovic (12), N' Dong (4), Vázquez (2) y Grimau (-).

66- Caja Laboral (19+19+16+12): Marcelinho Huertas (18), Logan (-), San Emeterio (-), Teletovic (8), Barac (20) -cinco inicial-, Batista (7), Oleson (5), Pau Ribas (8) y Saw (-).

D'altra banda, el bàsquet català va sofrir una deballada el dia següent amb les derrotes del DKV Joventut i l'Assignia Manresa.

Els verd-i-negres després de perdre tres partits consecutius a casa, volia demostrar que el mal moment que passa per culpa de les lesions era tant sols un miratge, i volia dedicar-li a l'afició una victòria contra el Bilbao Basket.

El partit es posava de cara per els verd-i-negres degut a l'exclusió de Àlex Mumbrú en la finalització del primer quart amb que s'arribava amb un marcador de 22 a 12 amb un gran Hosley. A l'inici del segon quart els badalonins es posaven 17 punts amunt, però dos triples consecutius del Bilbao els donaven esperances per una possible remontada. La relaxació del Joventut va portar a un parcial de 9 a 26 que feia igualar el marcador a la mitja part.

En el tercer quart es van poder veure nervis i sense idees clares a l'atac, acabant amb un 50-53 a favor dels bilbains. Russell Robinson pel Joventut i Janis Blums del Bilbao portaven el ritme a l'atac en el quart i últim quart.

A falta d'un minut i mig arribaven els dos equips amb el resultat de 69 a 73 després de dos triples de Jackson (Bilbao). Amb 71 a 73, Jordi Trias va perdre una pilota que va condemnar l'equip local a la quarta derrota consecutiva a casa (76-80)

76 - DKV Joventut (22+16+12+26): Robinson (13), Pere Tomás (7), Hosley (14), Trias (9), McDonald (17) -cinco inicial-, Flis (7), Franch (5) y Jelinek (4).

80 - Bizkaia Bilbao Basket (12+26+15+27): Jackson (20), Warren (11), Mumbrú (2), Banic (10), Mavroeidis (4) -cinco inicial-, Hernández-Sonseca (-), Hervelle (3), Vasileiadis (9), Fisher (2) y Blums (19).

L'Assignia Manresa jugava en l'últim partit de la jornada contra el Lagun Aro, un rival també de la part baixa que donava molta importància a una possible victòria dels manresans.

El partit va mantenir un guió gairebé inalterable durant els 30 primers minuts, amb molta igualtat però amb domini en el marcador d'un conjunt català liderat per Uros Slokar, que va minimitzar l'aportació de l'home més valuós dels locals, Andy Panko.

L'Assignia Manresa va estar a punt de trencar el partit en el segon temps, quan es va escapar 38-45 gràcies a les accions de San Miguel i Montañez.

En la segona part el Lagun Aro va tancar el rebot defensiu, va empatar el xoc a 57 i va protagonitzar una reacció espectacular que el va portar fins a un 76-66 a dos minuts per al final, el que li va permetre gestionar els instants darrers amb tranquilitat i gaudir del seu segon triomf consecutiu en el seu feu.

Encara que els catalans van manar a l'electrònic durant molts minuts, el Lagun Aro va treure tot el seu potencial en aquest últim quart per acabar emportant-se el triomf en unpartit dur i intens (81-70).

81 - Lagun Aro GBC (18+15+22+26): Uriz (6), Baron (18), Panko (18), Doblas (10), Tskichshvili (2)- cinco inicial- Miralles (8), Lasa, Salgado (13), Kone (4), Alfonso Sánchez, Lorbek (2).

70 - Assignia Manresa (19+17+21+23): Llorca (6), Grimau (9). Lewis (4), Slokar (16), San Miguel (12) -cinco inicial-, Baptist, Montañez (11), Gladyr (7), Daniel López, Majstorovic (5), Oriola.

Quan la promesa es fa realitat, Xavi Rabaseda

Xavier Rabaseda Bertran és un jugador de bàsquet que ocupa la posició d'aler. Va néixer el 24 de febrer de 1989, a Ripoll, Girona. Actualment juga al en qualitat de cedit al Basquet Fuenlabrada de la lliga ACB.

El 2009, un jove talent de la cantera blaugrana debutava en un partit de ACB contra el Bruesa. Amb tant sols 19 anys, Xavi Pascual va voler donar-li la oportunitat a aquest noi en un partit en que el marcador ja estava decidit a favor de l'equip blaugrana. Tot i que va començar amb molts de nervis, Rabaseda va aconseguir anotar amb una esmaixada els seus primers punts com a jugador ACB.

Després de la primera actuació, Rabaseda va anar convocat durant quasi tota la temporada sense disposar de quasi minuts, jugant tant sols 4 partits. "Xixi" Creus, director tècnic de la secció de bàsquet de l'euip blaugrana va trobar la sortida perquè aquest jugador tingués més minuts i que en un equip amb grans jugadors com els del Barça on s'hagués estancat. La solució va ser el Club Basquet Fuenlabrada, que va apostar fort per la seva cessió aquest estiu.

Rabaseda arriba a un equip nou per ell, un equip amb ganes de fer-ho bé i amb ambició per pujar galons dins la lliga. Una lesió de l'aler titular Lubos Barton, va fer que en Xavi agafés més protagonisme, i va començar a demostrar la confiança que li havien donat amb una actuació estel·lar en la jornada 3 de lliga, contra un rival tant difícil com és l'Unicaja. Aquell partit, en Xavi va passar per sobre (literalment) dels jugadors malaguenys, amb 22 punts i grans esmaixades. Durant moltes jornades, Rabaseda i el Fuenlabrada van saber mantenir el gran nivell mostrat durant les primeres jornades, mostrant-se com l'equip revelació de la temporada junt amb Blancos de Rueda, anant quarts a falta de 5 jornades per la Copa del Rey. Possiblement per les ànsies de jugar al torneig del KO, i un calendari difícil, van fer que el Fuenlabrada no es pogués classificar, evitant així el debut en copa del jugador ripollenc.

Tot i que ha baixat les estadístiques de principi de temporada, els números actuals de Xavi Rabaseda són molt bons per tenir tant sols 21 anys i ser el seu primer any en la ACB. Actualment, en Xavi promitja 9,1 punts en 21 minuts per partit, superant els 10 de valoració per jornada, i amb bon percentatge des de la línia de 3 punts, voltant el 37% d'efectivitat.

Esperem que continuï creixent com a jugador i el Barça exerceixi el seu dret a recuperar el jugador a finals de temporada, que pot ser un dels grans jugadors del Barça en un futur no molt llunyà.

Properament a promeses: Els germans Dedovic

Pete Mickeal es perd el que queda de temporada

Quan el juny de l'any passat, el FCBarcelona va ampliar el contracte del jugador nord-americà, sabien que era un jugador que a causa de l'edat era propens a lesionar-se, com ja s'havia vist l'anterior temporada. Gràcies al seu gran rendiment se'l va renovar un any més, i ell va demostrar les ganes que tenia de jugar en aquest equip en el partit contra Lakers, on va demostrar que aquest any podia ser el referent de l'equip amb el permís de Juan Carlos Navarro.

Tot va començar el novembre de l'any passat, quan Mickeal va lesionar-se la ròtula de la cama esquerra, que el va fer romandre dues setmanes de recuperació. Just en plena recuperació, el jugador va patir un trencament en de la mateixa ròtula el qual el va fer estar dos mesos sense jugar passant per l'operació del genoll. El FCBarcelona, amb aquesta important baixa va recórrer al fitxatge de Allan Anderson, un estil de jugador molt semblant a Mickeal.

Beneït problema que va tenir Xavi Pascual alhora d'escollir quin jugador extra-comunitari descartaria per jugar la Copa del Rei 11'. La decisió de deixar Mickeal fora va ser encertada, perquè tot i que s'havia recuperat no portava el ritme de partit necessari pel torneig del KO. El seu substitut va ser MVP de la Copa. El mateix problema tenia Pascual en la lliga ACB, i va decidir de fer rotacions i fer-los jugar segons la forma i l'equip rival. Però dissabte passat salta la notícia: 

Pete Mickael haurà d'estar quatre mesos de baixa, després ser-li diagnosticat un troboembolisme pulmonar. D'aquesta manera, l'aler americà es perdrà el que resta de temporada, de manera que el seu últim partit com a blaugrana seria el 20 de novembre, si no es renova el seu contracte amb l'equip blaugrana, després de tornar lesionar del genoll esquerra.

Xavi Pascual tenia pensat fer que Pete Mickael tornés a vestir de curt, durant elpassat partit d'Eurolliga, que enfrontava el Regal FC Barcelona i el Lottomatica de Roma, però aquests problemes respiratoris aconsellar la seva no participació en el partit.

D'aquesta manera Xavi Pascual perd un home important de cara a la temporada però no haurà de fer descartar cap jugador.