diumenge, 8 de maig del 2011

Campionaikos

El Panathinaikos ha aixecat la seva sisena Eurolliga en 16 anys en una nova exhibició de poder (70-78): defensa asfixiant, contundència interior, gran Diamantidis, punts exteriors i un geni anomenat Obradovic a la banqueta.


Amb un ambient espectacular al Sant Jordi, el parti ha començat amb el Panathinaikos colpejant primer, no tant en els punts sinó obligant Blatt a assentar a la banqueta per dues faltes a Schortsanitis i a Hendrix. Els grecs eren molt superiors en el joc interior i Diamantidis aprofitava els pick’&’rolls per assistir als seus pivots i donar el primer bon avantatge 15-22.

El Maccabi estava trobant en Eidson la fórmula per salvar els mobles al descans (30-33). 12 punts de l'escorta americà han anivellat la balança i sobretot, ajudar a compensar una estadística aclaparadora. I és que a part de les 3 cistelles de dos Eidson, el Maccabi només en va anotar una altra (4 de 21 en tirs de dos contra el 14 de 21 del Panathinaikos). Els triples per sort pels israelians si que els hi entraven i amb un 6 de 13.
A la primera meitat s’han trobat a faltar a dos jugadors, especialment a Pargo (2 punts) i Schortsanitis (0), però una gran acció de Pargo li donava la cistella feta al grec i posava al Maccabi per davant després de molts minuts (36-35) però patiria un revés amb la tercera falta de Eidson i Schortsanitis.


Dos triples seguits de Sato i un altre de Nicholas canviava la dinàmica del xoc; 39-46 (m.27 ). El Maccabi estava 'grogui' i els grecs, crescuts. En aquestes, Calathes aprofitava un servei de fons de l’equip rival per anotar una cistella fàcil (com la de divendres del mateix Maccabi). Fotsis el seguia amb una esmaixada poderosa que elevava l'avantatge grec a 11 a 11 minuts del final. 

Una bona sortida del Maccabi i la contrarestada del Panathinaikos amb un triple i un contraatac deixaven el marcador en 47-59, al minut 33.

l Maccabi ha aconseguit reduir a 10 el seu desavantatge al fil dels 5 minuts (51-61) i un 2 +1 de Eliyahu aixecava a la gegantina marea groga dels seus seients: 56-63 a 4:20. Eliyahu que no havia aparegut en tota la Final Four, va agafar les regnes amb cinc punts seguits per donar opcions als seus: 64-69 a falta d’un minut pel final. La novena assistència de Diamantidis per cistella de Batiste i la sisena pèrdua del desencertat Pargo han frenat en sec la remuntada, per molt que els de Blatt arribessin a posar-se a quatre sense temps a 19 segons. Batiste no ha errat els seus dos tirs lliures i la final ha quedat sentenciada.

dissabte, 7 de maig del 2011

El Madrid es queda sense la 9na Eurolliga

El Madridisme venia molt entusiasmat amb la fita aconseguida, d'arribar després de 18 anys a una altre Final Four, i és que aconseguir una Eurolliga en la ciutat del teu màxim rival no es pot veure tots els anys (com ha pogut fer aquest anys ja el Barça amb la Copa del Rey jugada a Madrid). S'enfrontava contra el Maccabi de Tel Aviv, i els israelians van demostrar la seva major experiència a aquest final de competició guanyant el partit en la segona meitat.
Els dos equips van començar molt nerviosos el encontre i cap dels dos va poder marxar en el marcador. Felipe i Tomic estaven controlant el joc interior tant en atac i en defensa. Tot i que el Reial Madrid va aconseguir anar aguantant a ràfegues, el Maccabi va ser molt superior i va trencar definitivament el partit a l'inici de l'últim quart. Els de Blatt estaven més còmodes a la pista, salvaven la defensa blanca (ahir de negre) que feia excessives concessions. I quan el Madrid estava bé en defensa, es trobava amb cistelles sobre la botzina del Maccabi que acabaven de abaixar la moral dels madrilenys.
El Madrid no va funcionar com a equip en cap moment. Ni amb l'heroica o l'orgull va tenir prou aquesta vegada davant d'un Maccabi seriós, ben plantat darrere i eficaç en atac posant la pilota a Schortsanitis per començar. El grec va causar estralls i aquí va començar a fonamentar la victòria. Més endavant, un parell de cistelles de Pargo van acabar d'enfonsar la moral d'un Madrid atemorit davant l'afició i el joc israelita i que va pecar d'inexperiència amb unes llacunes mentals preocupants com quan Fischer va regalar una pilota de fons després de cistella i que va acabar en un 2 +1 de Eidson (53 -43 min29. Estava clar que el Madrid no tenia el seu dia i que seria impossible guanyar.

Resultat final: MACCABI 82-63 REAL MADRID

A la final els israelites es trobaran amb el Panathinaikos que a la segona part també va demostrar la seva superioritat davant el Montepaschi italià.

dimecres, 4 de maig del 2011

El Manresa aconsegueix la PERMANÈNCIA!


Primer de tot enhorabona al conjunt manresà que per fi ha assolit la permanència a la lliga ACB a falta d'una jornada pel final de la lliga. Un equip amb aquestes ganes tot i el pressupost més baix de la lliga no podia baixar, de tot cor, ENHORABONA!

L'equip de Ponsarnau s'ha acabat enportant un partit molt disputat contra el Asefa Estudiantes (69-63). Bon partit de Sergiy Gladyr que, amb 20 punts s'ha convertit en el líder atacant dels manresans i clau en els minuts finals.

Després d'un igualat primer quart, els "colegiales" han començat a escapar-se en elmarcador en els segons deu minuts de partit. No obstant això, quan els de Luis Casimiro han aconseguit el seu màxim avantatge de 13 punts (27-40), els locals han sabut reaccionar amb un parcial de 11-0 que tornava a igualar el partit.

El matx ha arribat igualat als instants finals del mateix i un Manresa amb el cap fred i amb les ganes d'assolir la permanència ha jugat millor en els moments decisius i els ha valgut per aconseguir un triomf que val dos salvacions, ja que amb aquest resultat no només s'asseguren la permanència el conjunt català,també ho ha fet el Meridiano Alacant. Per contra, el Menorca Bàsquet serà equip d'Adecco Or la temporada que ve i l'Estudiantes, amb aquesta derrota, es queda gairebé sense opcions de 'play-off'.


FELICITATS MANRESA!



dimarts, 3 de maig del 2011

El Regal es proclama campió de la fase regular

Degut a la derrota del Real Madrid a la pista del Fuenlabrada en el derbi madrileny i la victòria contra el Lagun Aro, els blaugranes s'asseguren el factor pista en els Play-off finals de la ACB.
Els de Xavi Pascual van aprendre dels errors de l'últim partit i van trencar el partit després del descans gràcies a la seva gran treball en defensa ia la inspiració d'un Fran Vázquez intractable (14 punts i 12 rebots). 

L'equip català es va refer del seu mal inici de partit (2-10, min.4) amb dos triples de Ricky Rubio i quatre punts de Lorbek en la pintura (12-12, min.7). El Lagun Aro, però,  va seguir manant al marcador (12-16, min.8) fins que Joe Ingles defensar a un Andy Panko que va fer molt de mal jugant de tres. Un parcial de 6-0 va permetre als blaugrana emportar-se el primer quart (18-16). 

El Regal FC Barcelona, ​​amb un Ndong brutal tant en atac com en defensa, els blaugranes van marxar de 10 punts als 3 minuts del 2n quart (27-17). Quan els donostiarres van tornar a ficar pilotes a Doblas i Panko va superar Morris amb ràpides penetracions la distància en el marcador va tornar a estrènyer (32-27, min.17). Navarro va sumar la seva primera cistella un minut abans del descans a què el Regal FC Barcelona va arribar amb un avantatge de 41-33. 

El conjunt blaugrana va sortir llançat després del descans i amb un parcial de 10-0 liquidar el partit (51-33, min.24). Els triples de Rubio i Navarro i el domini sota els cèrcols d'un motivadíssim Fran Vázquez van trencar l'equip de Pablo Laso. 

Tot i un parcial de 0 a 9, els blaugranes no es van relaxar en l'últim període. Ndong va continuar mostrant la seva agresivitat quan està motivat i Navarro va viure la seva millor ratxa anotadora per portar el seu equip fins a una màxima de 26 punts de diferència (81-55).

diumenge, 1 de maig del 2011

Derrota perillosa del Manresa per la permanència

L'Assignia Manresa tenia una oportunitat única de assegurar-se la permanència, depenent d'ell mateix en el partit contra el Menorca Bàsquet, últim classificat de la lliga ACB. Però el Menorca Bàsquet va aconseguir el triomf per 71 a 65 que li permet seguir amb vida a l'ACB i alhora complicar-li a l'equip de Ponsarnau, que ha pogut segellar avui la permanència.

El Manresa va arrencar amb un parcial de 0-10 que va obligar a Olmos a aturar el partit molt aviat. L'equip de Ponsarnau, emparat en una gran direcció de Sant Miquel i amb un Slokar fent molt de mal al pal baix, va prendre d'entrada un avantatge considerable (4-12). Dos triples consecutius de Radenovic i Limonad i la intensitat enrere generar un parcial de 10-0 que va igualar la cita. Tot i que Majstorovic havia aparegut, el Menorca Bàsquet va arribar a temps per igualar el període (18-18, primer quart).

Un parcial de sortida de 7-0 va disparar el Menorca,mentre Slokar estava a la banqueta carregat de faltes (25-18). La direcció de Limonad i la força de Otegui va lligar de mans a l'Assignia Manresa, que havia perdut la brúixola en atac. L'equip d'Olmos dominava el rebot en els dos taulers i les pèrdues d'Alzamora van acabar per trasbalsar als manresans, que es van quedar en 7 punts en el segon quart (34-25).

Els visitants van millorar gràcies al seu perímetre i els triples de San Miguel i Grimau el van acostar a la meitat del tercer període (36-34). Però un parcial de 7-0 del Menorca després d'un triple de llimonada i dues cistelles de Victor van tornar a obrir forat (43-34). Una antiesportiva a Slokar amb 48-38 amenaçava amb trencar el partit, però Montañez amb 7 punts consecutius va mantenint l'Assignia en el partit tot i el triple sobre la botzina de Caio Torres (56-45).

Un triple de Diego Sánchez va ampliar la distància, però tres jugades de 2 +1 de l'Assignia Manresa (dues de Montañez i una Slokar) van posar el 61-54 a 6 minuts pel final .L'equip de Ponsarnau seguia viu gràcies a Montañez i els percentatges de tir exterior del Menorca es van desplomar, de manera que el partit anava cap a un final a cara o creu. Slokar i San Miguel van apropar als manresans (62-59 a 3'28'') i als illencs els va entrar la por. Fins que una antiesportiva de Gladyr a Otegui a 1'29''per a la conclusió va permetre que l'equip de Olmos tanqués el partit (71-65).

A falta de 2 jornades el Manresa ocupa la 15ena posició de la classificació empatat amb el Meridiano Alicante que és 16è pel bàsquet "average" favorable als manresans. Per sota queda el CBGranada i el Menorca Bàsquet amb dues victòries menys.
En l'última jornada els Manresans han de jugar contra el Power Electronics Valencia que es juga la 3ra plaça i que podria complicar la permanència a favor dels alacantins que tenen un partit difícil aquesta setmana contra un Regal Barça que no es juga res. Esperem que els blaugranes facin gala del club el qual representen i surtin a guanyar.

Tot això en una jornada on la Penya ha perdut a casa del Cai Zaragoza per 91 a 74 i matemàticament diu adéu als Play-off.

dijous, 28 d’abril del 2011

El jugador de moda, Jaycee Carrol

La sensació del final de temporada és Jaycee Carrol, el base del Gran Canaria amb actuacions estelars que estan portant al Granca a una meritòria 6na posició. L'escorta estadunidenc compleix el seu segon any com a jugador grancanari i, en el millor moment de la seva carrera, afronta una recta final d'infart als comandaments de l'equip claretià.

Carroll va recordar els seus inicis en Evanston High School, on va arribar a la mitjana 39 punts i 9 rebots. Abans d'anar a Utah State University, Carroll va passar dos anys a Xile com a missioner. Aquelles experiències, algunes més positives que altres li van servir per millorar com a persona, però també com a jugador de bàsquet.

El no ser escollit en el draft de l'NBA va ser una decepció per a ell, però en cap moment va deixar de esforçar-se, i el seu joc d'equip el va portar a donar el salt a Europa en detriment de jugar a les lligues de desenvolupament.

Actualment, Carroll lidera la classificació de màxims anotadors amb 19,6 punts per partit, i el tercer millor jugador en valoració amb 15,6 de mitjana, només per sota Nik Caner-Medley i de San Emeterio. Jaycee valora molt positivament la seva estada a Teramo (Italia) i els seus dos anys a Gran Canària. 
Sobre el seu futur, diu que prendrà la millor decisió per a la seva carrera i família, ja que acaba contracte aquest any, tot i que algunes veus diuen que ja té aparaulat un nou contracte amb el Reial Madrid. Esperem que no sigui així i sigui el recanvi de Jaka aquí al Barça.

Us deixo aquí un vídeo per si no sabeu qui és:



dimarts, 26 d’abril del 2011

Amb Navarro tot és més fàcil

Regal Barça va acabar guanyant el derbi català de la jornada contra el DKV Joventut en un partit que se l'hi havia posat de cara des de bon inici.
El partit venia precedit d'una mala ratxa dels dos equips, d'un Barça que encara no s'havia retrovat tot i la victòria de la setmana passada, i un DKV Joventut que venia de perdre de manera estrepitosa a Granada.

El partit va començar molt bé pels blaugranes que van propiciar als badalonins un parcial de 0-9 als primers tres minuts. Navarro i Anderson anotaven amb molta facilitat i el Joventut no es va trobar còmode a pista fins el 8 a 22, perdent de 14 punts, on es van tranquilitzar i començar a jugar bé gràcies a Mc Donald. 
N'dong abans de la mitja part va ser el rebulsiu del Regal per tornar a marxar en el marcador.

Els verdinegres van sorprendre novament al seu rival en l'inici del tercer període i amb tres triples consecutius es van situar a un punt del seu rival (39-40, min.23. L'encert de Jelinek va mantenir el DKV Joventut en el partit fins que va aparèixer Lorbek per donar oxigen el Barça  (50-57, min.30). La tranquil·litat li va durar poc als de Xavi Pascual, que es van estavellar contra la defensa en zona i no van fer valer la seva superioritat física sota els taulers.

Ricky Rubio va anotar la seva única cistella de l'últim període quan ja s'havia complert el minut 35 i el DKV Joventut s'havia tornat a posar a un punt.

Juan Carlos Navarro, amb un triple després que McDonald fallés un tir clar per empatar el partit a 60, i una cistella a 27 segons del final, va resoldre el partit (62-67). Tot i així el DKV Joventut va disposar d'un tir desesperat per forçar la pròrroga quan el marcador va quedar en el definitiu 65-68.

diumenge, 24 d’abril del 2011

Primera oportunitat perduda

Cajasol aconsegueix un còmode triomf al Nou Congost i manté les seves opcions d'entrar al Playoff després de superar amb relativa comoditat al Assignia Manresa, que haurà de seguir lluitant per la permanència (58-66).

Els andalusos van dominar la situació des del principi davant d'un Assignia Manresa que amb prou feines va oposar resistència. Va sortir el quadre català a baixes revolucions i els de Joan Plaza no van tenir problemes per prendre la davantera (0-7, min. 2). En quatre minuts, el Cajasol ja s'havia escapat en el marcador (3-14) i va ser llavors quan Jaume Ponsarnau va decidir recompondre el seu equip.
Una cistella i un triple de Milan Majstorovic va acostar al Assignia Manresa (8-14, min. 8), però els de Joan Plaza, amb una bona defensa i una correcta selecció de tir, van mantenir el control de la situació al final del primer quart (1912-1919).
Tres triples consecutius (Urtasun per partida doble i Louis Bullock) castigar encara més al Assignia Manresa, que es quedava 17 punts a sota en el marcador, de manera que Ponsarnau va tornar a demanar temps mort però ja no hi va haver reacció. El Cajasol continuar traient profit de les faltes i els errors dels catalans. Sense més història, els andalusos van anar ampliant el seu avantatge fins al 24-41 del descans.
La màxima diferència del Cajasol va arribar fins als vint punts (30-50, m.25) i el Assignia Manresa, amb un bon Montañez, va rebaixar mínimament la diferència (37-55, m.30).
En el quart final, Uros Slokar, desaparegut fins aleshores, va despertar. A sis minuts per al final, els catalans es van situar a vuit punts (52-60), després d'un parcial 15-5. El Assignia Manresa encara es va acostar una mica més, a sis punts després d'una cistella de Montañez, però una falta antiesportiva de Uros Slokar va posar fi a la reacció manresa, que va acabar perdent per 58-66.
 

Els altres rivals, per sort, no van aconseguir la victòria i el Manresa continua una setmana més fora de les places de descens. La setmana que ve viurem un apassionant cap de setmana en el que s'enfronten els quatre últims entre ells. Sort Assignia!!
 

dilluns, 18 d’abril del 2011

El Barça guanya però no dona bones sencacions

El Regal FC Barcelona ha trencat la seva mala ratxa imposant-se amb contundència a un Blancs de Rueda Valladolid que poc va poder fer davant la intensitat defensiva del seu rival (77-53). A més, amb aquest triomf barcelonista i l'ensopegada del Reial Madrid ahir a Saragossa, el Regal Barça torna a gaudir d'una victòria i la diferència de punts a la part alta de la taula. 

El Regal FC Barcelona no va deixar dubte des de l'inici del partit que volia acabar per la via ràpida amb setmanes acumulant derrotes i posant en escac, fins i tot, el liderat a l'ACB. Davant el Blancs de Rueda Valladolid, va aparèixer la millor versió defensiva del conjunt blaugrana, combinada amb la velocitat en atac i un joc ofensiu intens.
Ràpidament els blaugranes van començar a fer més gran les diferències en el marcador, producte també de l'encert en la llarga distància, en la qual Ricky Rubio i Erazem Lorbek van estar encertats en els primers minuts (12-4). 

Al Blancs de Roda Valladolid, el joc simple amb què s'apliquen els castellans no els va donar resposta per detenir un Regal Barça que a excepció del rebot ofensiu era superior en totes les facetes fins unir en una còmode 21-8, després d'un triple de Lakovic, encara Sada en l'última jugada del primer quart va tornar a anotar des de la llarga distància (24-13). 

En l'arrencada del segon quart, el Blancs de Rueda Valladolid va realitzar una tímida reacció amb un parcial de 0-5 (26-18), fet anecdòtic, ja que amb Navarro a la pista després de dues setmanes lesionat els barcelonistes van quallar els seus millors moments, amb una resposta contundent de 12-0 (38-18), finalitzada amb un 2 +1 de Lorbek, després del qual es va arribar a la màxima del partit fins aleshores, de vint punts.
Robinson va trobar l'encert momentani que li havia estat esquiu el seu equip i amb dues cistelles, més una altra de Dumas, va possibilitar que el marcador no s'estira encara més (41-24).

Obtinguda aquesta renda còmoda, per al Regal FC Barcelona el tercer quart va ser un camp per experimentar fins i tot amb frivolitats, on els jugadors de Xavi Pascual, excepte en un 2-7 (50-31) que el va obligar a demanar un temps mort, van jugar a plaer i sense cap pressió. 

En l'últim quart, el Regal Barça va arribar a establir màximes de 27 punts (67-40 i 69-42), ja en un partit trencat, sense defenses, encara que amb uns jugadors del Blancs de Rueda Valladolid que van jugar instants molt intensos tot de l'abismal diferència en el marcador. Malgrat això, el conjunt val · lisoletà segueix un any més sense guanyar al Palau Blaugrana a la Lliga regular.

diumenge, 10 d’abril del 2011

Què l'hi passa al Regal Barça?

El Barça va perdre ahir a la Caja Mágica després d'un partit molt estrany on els madrilenys marxaven fàcilment en el marcador però tot seguit el Regal, sense Navarro però amb un encertat Ingles l'hi remuntava. Ho vam poder veure vàries vegades fins que als minuts finals el Barça va aconseguir avançar-se, però unes rigoroses accions arbitrals favorables als madrilenys van decantar el partit pels blancs.

A destacar del partit la cabrejada que portava Xavi Pascual amb algunes accions defensives dels seus jugadors, que sembla que cada dia que passa li perdin més el respecte. No va saber canviar el rumb del partit i tranquil·litzar als seus homes, que des de feia més de dos anys no perdien contra el Madrid Cada cop veig més clar que o hi ha un canvi de jugadors important o el primer en marxar serà Pascual.

Jornada negre un altre cop pels catalans, ja que Joventut i Manresa també han fallat davant els seus rivals i jugant a casa.

L'Assignia ha perdut molt dignament contra el Caja Laboral, remuntant 15 punts en contra de la mitja part i posant-se per davant a falta de 40 segons per la finalització del encontre. Un cop més han aparegut San Eme i Teletovic per endur-se la victòria final.

La notícia destacada de la jornada 29 de la ACB ha estat la de Jasey Carroll. Veient-lo a Madrid a la Copa del Rey ja vaig quedar meravellat d'aquest jugador, i des de fa 3-4 jornades ho està fent tota la ACB. Un cop més ha estat el líder ofensiu del seu equip, aquest cop destrossant el DKV Joventut amb 35 puntets de no res... El partit ha servit per la reivindicació de l'afició badalonina amb el seu equip, que a part de la baixíssima entrada a l'Olímpic d'avui al partit, li ha dedicat una sonora pitada al seu equip.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Negre, però negre, negre!

Cap de setmana nefast pel que fa els interessos dels equips catalans a la ACB, tots tres van perdre i es podria dir que en certes etapes dels partits fregant el ridícul.
imatge de www.absolutmalaga.com
Primer vull comentar el tristíssim partit que va oferir la Penya al Martin Carpena de Málaga. El Unicaja va passar per sobre de l'equip badaloní que va protagonitzar la notícia negativa de la setmana superant el rècord de màxima diferència de punts en un partit, i és que va acabar perdent de 56 punts (111-55). Sabem per les dificultats que passa la Penya degut a les lesions, però la falta d'actitud, una defensa inexistent i el cansament en atac són aspectes del joc que s'han de treballar i que no té cap tipus d'excusa.

Pel que fa a l'Assignia Manresa, va perdre a Saragossa contra un CAI enratxat, no tant amb resultats, però si en bon joc. Una sortida a pista espectacular, el tir exterior i imparables jugadors com Pabo Aguilar, Quinteros i Toppert quan estan "on fire" van ser les principals raons que van portar a aquesta derrota d'un Manresa on només va mostrar un bon nivell el capità Montañez.

M'he deixat el Barça en l'últim lloc, perquè volia comentar obertament el que penso de l'equip sense marginar als altres equips catalans.
Després de caure eliminats en l'Eurolliga sabíem que costaria aixecar-se d'un cop tant dur i que no tindríem un partit fàcil, però davant el Bilbao Basket, els blaugranes que jugaven sense Navarro, van posar-se les piles a l'inici del partit i van aconseguir una diferència de 17 punts al 2n quart. Si era al 2n partit contra el Panathinaikos que una relaxació va fer possible la remuntada del equip grec, no van saber aprendre dels errors comesos fins ara i van desaprofitar de manera incomprensible, com està passant últimament, aquesta avantatge.
Un Bilbao amb el millor partit d'Aron Jackson vist fins ara, que va mostrar una velocitat brutal i visió de joc perfecte, van remuntar el partit igualant-lo a falta de 2 segons per la finalització del encontre. El triple de Víctor Sada no va entrar per poc i a la pròrroga, els bilbans, menys afectats físicament i mentalment, van endur-se el partit gràcies a l'aportació final de Vasileadis i el mateix Jackson.

Es podia perdre aquest partit, però no de la forma en que es va fer, tornant a mostrar flaqueses defensives importants i pensant que el partit estava dat i beneït a falta per jugar 25 minuts. Pascual sembla que no tingui més idees que aportar a aquest equip, que depèn en excessiva mesura del tir exterior quan tenim uns bons jugadors dintre (tant sols es va salvar Lorbek de la crema). L'atac dels últims partits no és bo, no es surt ràpid al contraatac, no es mou la pilota com s'ha de moure, no estan ben col·locats els jugadors i no es sap guanyar el rebot ofensiu. L'equip ha de saber reaccionar i això està en mans de Xavi Pascual, que compta amb el suport de la directiva blaugrana, però que si no troba solucions aviat, el seu futur aquí s'està acabant.

dissabte, 2 d’abril del 2011

Tant sols 1 de 3 possibles.

Després de deixar passar uns dies per comentar la merescuda eliminació del Barça a l'Eurolliga, he pogut reflexionar i no criticar en calent, ja que del que es diu t'acabes enpenedint. Dit això, comento el que van ser els partits:


Només tindrem un representant de la lliga ACB a la final del St.Jordi, i és que dijous Regal Barça i Caja Laboral certificaven els pronòstics de que si continuaven jugant igual que ho havien fet als anteriors partits d'Eurolliga, no podrien estar a la final al St. Jordi, i així va ser. Les males defenses d'ambdós equips van fer aigües. Un bon moviment de pilota, un simple Pick'&'Roll o una passada al pal baix (poste) desfeien qualsevol intent de pressió o zona dels dos equips. 
El Panathinaikos va saber deixar Navarro fora del partit i el Barça no va saber atacar una defensa bastant agressiva. El Barça va provar un altre cop la zona (dos punys) contra un equip que es trobava còmode des de la línia de 3 punts, amb "alas" amb un bon tir com Tsartsaris o Fotsis. Els pick't&'rolls eren constants cap a Batiste i el mateix Tsartsaris que destruien qualsevol intent d'ajuda dels defenses blaugranes degut a falta d'agressivitat defensiva, ni Fran, ni N'dong van aportar bones defenses i el que no s'entén és que Pascual deixés a Perovic tot el partit a la banqueta quan és un pivot gros, difícil de fer-lo recular. A la falta d'agressivitat en defensa se li afegia poc encert en el llançament i poques idees a l'hora de distribuir la pilota, fet que va provocar un baix marcador a la mitja part. El Barça no va creure en la victòria en cap moment, veient la banqueta semblava que ja havíem perdut a la mitja part, no s'animaven entre si, i fins al final del partit no van veure una petita llum al final del túnel que els va portar la possibilitat de portar el partit a la pròrroga en l'última jugada.

Pel que fa el Baskonia, va tenir una primera part excel·lent en atac amb un gran Teletovic, però es van trobar el equip de Tel Aviv enxufadíssim que també li entrava tot, i va continuar sent així, arribant quasi bé als 100 punts al final del matx. El Caja Laboral no va mantenir el mateix nivell en atac i el desànim que es creava al veure que tot i una bona defensa, a l'altre equip li entrava tot i que a ells res, va acabar d'enfonsar als bascos que s'acomiadaven així de la Final 4.

El Power "Pesic" Valencia va saber treure el cap a temps i va provocar el cinquè partit contra el Real Madrid.
Un gran Rafa Martínez va ser el líder d'un equip que tot i les importants baixes com la de Claver està sabent jugar a la perfecció amb un bon Savanovic tant en defensa com en atac i una magnífica distribució de Omar Cook que va acabar amb 7 assistències. 
L'eliminatòria està molt igualada i ho demostren les estadístiques: el primers dos partits es van decidir per 6 punts de diferència i el tercer i quart partit per 9 punts, que els fan empatar fins i tot en la diferència de punts a favor i en contra de l'eliminatòria.

Veurem les reaccions de cada equip aquest cap de setmana en la lliga ACB.

dimecres, 30 de març del 2011

Guanyar o guanyar

Panathinaikos i Regal Barça van protagonitzar ahir un altre partit d'infart que es va acabar emportant l'equip grec. Ara l'equip blaugrana ja no té marge d'error i ha de guanyar el partit de demà per provocar el 5è partit a Barcelona.
El partit va començar molt bé pels atenencs que de seguida es van posar amb un avantatge de 7 punts que van ser revocats per una gran defensa del Barça, però quan podien aprofitar per posar-se per davant no van saber atacar i els grecs van tornar a marxar en el marcador.
El partit es preveia que es guanyaria des de la defensa, però a partir del segon quart, tot i que els dos equips estaven agressius a baix, cada atac es convertia en cistella. El Regal no es posava per davant degut a alguns desencerts a l'hora d'atacar i que semblava que no anaven forts a les pilotes mortes i crec que aquest va ser el motiu de la derrota final dels catalans.
Navarro tant sols va llençar un tir en tota la primera part i en la segona va sortir molt revolucionat, buscant en tot moment llançaments i intervenir en el partit, però la defensa de Calathes i l'intimidació de Batiste ho van impedir.
El partit es va decidir al final amb continuats tirs lliures a cada costat de la pista. Una errada de Fran Vázquez en una cistella que semblava fàcil pel gallec i una distracció de Anderson que encara no sabem perquè no va llençar de tres punts quan faltaven segons i anàvem perdent. Aquests errors incomprensibles són els petits detalls que fan que en finals ajustats o en partits complicats el Regal acabi perdent, i és que sembla que no posin tot el que podrien donar:
- Primer de tot: N'dong, un jugadoràs però que amb l'alçada i el salt que té no esmaixa ni a la de tres i es deixen de fer cistelles fàcils per no fer-ho. 
- Segon: les pilotes mortes que sembla que no volem agafar-les, una en l'última jugada de la primera part, que una bona defensa fa que recuperem la pilota però quedi al mig de dos jugadors i la tornin a recuperar perquè els dos es queden mirant, o les pilotes que van per terra i veus a jugadors com Batiste llençant-s'hi i els blaugranes mirant, sembla que no tinguem sang a les venes, collons!
- Tercer els  rebots que no es posen d'acord entre ells i s'escapen de les mans. 
- Quart: on és Lorbek? Porta tota l'eliminatòria desaparegut, ahir 1 punt i 1 rebot. Xavi l'ha de despertar perquè és el típic jugador que pot fer-te guanyar la eliminatòria. 
- Cinquè: Xavi Pascual va dur a terme una defensa en zona molt oberta que fins que no es van entonar jugadors com Fotsis i Diamantidis, van funcionar a la perfecció, però degut a indecisions d'alguns jugadors que semblaven fer zona quan s'estava fent una individual deixaven els jugadors grecs sols en el llançament de tres. 
- Sisè: no pot ser que el jugador que agafa més rebots en aquest equip sigui el base! (Ricky amb 4)
- Setè:  Penosa estadística de llançaments de tir lliure.
Totes aquestes errades fan perdre un partit que el Barça podia haver guanyat perfectament, i on l'infern grec, tant temut, va semblar més aviat la porta de Sant Pere. Tenim una última oportunitat per demostrar que continuem sent el millor equip d'Europa i no es pot desaprofitar. 

M'agradaria fer un petit incís sobre el comportament arbitral i sobre Ricky Rubio. Dels primers millor no comentar casi res, els fets parlen per si sols, i si vau poder mirar el partit sabeu a que em refereixo, completament LAMENTABLE l'arbitratge europeu pitant descaradament en contra el conjunt blaugrana i després compensant-ho amb faltes que possiblement no ho eren. La tècnica a Navarro és per mirar-se-la a casa i sentir-se avergonyit! 
Si en una de les entrades anteriors demana a Ricky Rubio que s'espavilés, ahir va ser el Ricky que va brillar al Joventut i la primera temporada com a blaugrana. No només em refereixo a l'anotació, anotant 4 de 5 amb triples en moment claus del partit, sinó una bona direcció, una bona selecció de llançaments, pilotes recuperades, grans ajudes en defensa i bones entrades a cistella. Ahir junt amb Morris (molt fluix en el rebot) en moments puntuals i Lakovic van ser el millor dels culés, però també tinc una part negativa per ell, i és el desencert en llançaments de dos, tot i que penetra molt bé, tant les safates com els tirs de fora l'ampolla acaben sent pedres que no toquen ni aro.
Si controlem les facetes que fins feia uns mesos controlàvem, no ens fixem en els àrbitres i anem a mort a cada pilota demà guanyarem el quart partit.

Ànims Barça!

dilluns, 28 de març del 2011

Continuen els finals d'infart

Si en el futbol han obligat a tenir desfibriladors als estadis, si es continua en aquest nivell poc tardarem a veure'n uns quants a les pistes de basquetbol. Si era dimarts i dijous amb els partits d'Eurolliga del Regal Barça i Caja Laboral ja es van tenir finals d'infart, els clubs ACB s'han posat d'acord per continuar amb aquests finals èpics, i han estat tres partits els que s'han decidit en l'última jugada aquest cap de setmana.

Assignia Manresa i Regal Barça s'enfrontaven en el que era el duel català de la jornada. Xavi Pascual va voler reservar forces dels seus jugadors titulars com ara Navarro que no va disputar ni un minut de joc. El partit va començar molt bé pels manresans, però quan el Barça va despertar va exhibir-li un parcial de 8 a 28 entre els dos primers quarts que semblava donar per derrotar a un Assignia sense defensa. Un bon Gladyr va ser l'artífex de la remuntada dels manresans als minuts finals de la primera part amb un parcial de 13-0 que deixava el marcador en  39 a 47 al descans. 
El Regal va mantenir els locals quasi tota la segona part a 10 punts menys els minuts finals, on el Manresa va retallar distàncies posant emoció al partit, però la qualitat blaugrana i la seva profunditat de banqueta van acabar amb les ganes dels manresans. (64-72)

DKV Joventut i Meridiano Alicante van disputar un partit molt obert que es va acabar emportant l'equip badaloní a l'últim segon de partit. Va ser un partit molt igualat on va destacar un gran Pere Tomàs al segon quart (33 de valoració al final del partit) i David Jelinek que amb 17 punts es va carregar l'equip a les espatlles als minuts finals. Al descans s'arribava amb un marcador de 40-34 a favor dels badalonins que van saber mantenir fins els minuts finals del tercer quart on l'Alicante va capgirar el marcador fruit de les moltes pèrdues de pilota del Joventut. Un parcial de 0 a 8 posava el partit coll avall pel Joventut, però un altre parcial de 6-0 del Joventut en l'últim minut posava per davant als catalans. Russell Robinson va anotar la safata a falta d'un segon pel final que els alacantins no van saber tornar en l'última posessió.

Els altres finals d'infart els van protagonitzar Real Madrid i Caja Laboral. Els primers van patir més del necessari contra el Gran Canaria 2014 que va tenir l'última possessió per guanyar el matx, però els àrbitres no van saber veure una clara falta de Felipe Reyes en la penetració de Nelson.(74-73)
Caja Laboral defensava el que tenia que ser l'últim atac del partit. Ciorciari va anotar per mi la millor cistella de la jornada a falta de 2,3 segons que posava als menorquins dos punts a dalt, però un triplàs de Mirza Teletovic va donar la victòria a l'últim segon als bascos. Aquesta derrota fa enfonsar encara més al Menorca a la cua de la classificació en un partit que per les ganes que hi van posar es tenien que haver endut.